Heura

(...) "Sempre  a  qualsevol ciutat,  com un  rostre estimat des de les arrels de la  vida, crida al  meu   cor una paret anònima, mentre dugui cabells d'heura".   M Angels  Ànglada

Quadern d'Aram

Com va gestar el llibre M.A. Anglada?

La  gestació  d'aquesta  història es  llarga.

D'una  manera  imprecisa  feia  temps  que  dormia  en  el  seu  pensament, no era  conscient  en  quin  moment  el  somni  es faria  realitat.

Pot ser perquè  Rodes   és  a prop  de  les  costes  turques , com  una  nebulosa  va  començar  a   apareixer.

Pot ser  en  el  moment  que  va  coneixer  els versos de Ran  Nazanantz.

Pot ser  va  cristalitzar  al  rebre  el  carnet  del  coraller grec , junt  amb  el  diari  difícil d'esbrinar...

La   sort  continua  posant-li  petits  paranys fins  que  va  caure  completament  presa  amb  la  màgia  de  la  història.

Ja des de la primera pàgina trobem unes incògnites que cal desxifrar, uns referents literaris que és un plaer cercar. Perquè l'autora, ja al primer capítol, ens dóna els indicis per esbrinar com  va intuir, comprendre, treballar i en fi capturar aquest llibre, escorredís com “Agama Stellio”, el langardaix que senyoreja les ruïnes històriques del castell dels templaris, a l'illa de Rodes;profund com els versos del poeta armeni Ran Nazarian; entranyable com l'avi Kontos de Cadaquès que des de les illes hel·lèniques recalà a les nostres costes; misteriós com l'origen  del quadern manuscrit de l'Aram que, amb la seva grafia desconeguda, va dirigir Maria Àngels  cap a la poesia armènia.

L'enginyosa presentació d'Aram i el seu amic grec Iorgos, la descripció física i la vinculació al

mar, en el segon capítol de sabor hel·lènic -la presència del bussos, el misteri dels derelictes, el llegat grec que dormia a la Mediterrània- és un punt de claror en contrast amb l'impacte tràgic  del periple del “Quadern”, nucli de la novel·la.

Quan Aram i el seu amic Iorgos, se submergeixen (...)  M Anglada  ens  diu:

Els volta el silenci, peixos acolorits es mouen, aquests sí, ingràvids, al seu element, i damunt  seu brilla com un mirall la superfície del mar.

 Però els bussejadors no tenen temps per admirar  els moviments ondulants de les orades de plata, ni tan sols, avui, el vermell del corall. (...)

Ara ja són a vint metres; no davallaran pas més. Saben que és la darrera immersió en aquesta

zona. Si no descobreixen les restes del vaixell que cerquen des de fa dies, ho provaran des de

demà en un altre indret: així ho ha decidit el patró. Per això no veuen, es pot dir, ni les roques

que semblen cobertes de floretes grogues -els antozous- així que han atravessat el mòbil mirall  de la superfície, mentre les algues fosques onegen sense parar, com flocs que despentinés una  misteriosa tramuntana.en la profunda blavor del golf de Sirte, a les  ribes de Tunísia(...)

Haiku

Floretes grogues

onegen algues  fosques

blavor  de  Sirte

Anna Moya

Gràcies a Quadern d'Aram, de Maria Àngels Anglada, sabem que la poesia armènia, que és

l'ànima del seu poble, perdura. Que per damunt dels genocidis pot subsistir l'ànima dels pobles.

Daniel Varudjian,  fa  sentir  la  seva  veu  en aquest   magnífic poema ple d'esperança

Que a l'Orient regni la pau

Que els solcs s'impregnin de suor

no pas de sang!

Que el poble més petit, al so de la cítara

s'ompli de cants de lloança!

Que a Ponent la terra sigui fecunda.

Que l'estel es fongui en rosada,

que l'espiga esdevingui or!

Damunt les muntanyes, mentre les ovelles pasturen,

que brotin els borrons i les flors!

Que al Nord brilli l'abundor,

que la falç s'enfonsi sense parar

en l'oceà dels forments!

I els graners, obrint-se a la collita

escampin alegria!

Que a Migdia els fruits siguin innombrables,

la mel brilli al cor dels ruscos,

que el vi ragi a doll, que les copes es desbordin!

I quan la muller jove enforni el bon pa,

que s'il·lumini d'amor!

Daniel Varudjian