Avui com a cloenda de les activitats realitzades al voltant de l’obra de Maria Àngels Anglada, hem tingut el plaer de conèixer personalment a un dels personatges que creiem fictici, Daco,el jove bioleg naturalista empordanès, especialista en dracs.
Jove , afable, molt documentat i amb una empatia natural capaç de transmetre allò que sap a consciència i estima.
Han estat unes hores inoblidables; amb senzillesa ha anat desgranat belles històries, llegendes , fets científics que han captivat la nostra atenció.
Una exposició molt ben elaborada , cada explicació tenia el seu perquè.
Amanida amb anècdotes i acudits que trencaven voluntàriament l’explicació quan es podia esdevenir feixuga.
Em plau expressar-vos com m’he sentit al finalitzar l’acte.
Com un rampell ha aparegut a la meva ment un article de J.M Espinàs que fa molt de temps vaig llegir sobre “La felicitat “. La recerca que tots els humans fem per trobar-la. M’adreço al final de l’article amb la breu història hindú on conclau la reflexió. “Un dia nedant en l’oceà , un jove peixet que anava perdut va trobar un peix molt vell i li preguntà: Perdoni, senyor: em podria dir per on he d’anar per arribar a l’oceà? Pobre peixet, ja hi era i no ho sabia. Amb la felicitat ens passa el mateix.”
Per això vull acabar dient-vos que després d’aquesta magnífic acte, he sentit que avui en aquest moment havia trobat la felicitat.
Vull agrair al Daco,a la Francina i a la Dolors que gràcies a la seva generositat hem pogut gaudit d’aquest acte
