Daco

 
Avui  com  a  cloenda   de  les  activitats  realitzades  al  voltant  de  l’obra  de  Maria   Àngels  Anglada, hem  tingut  el  plaer  de  conèixer  personalment  a  un  dels  personatges  que  creiem  fictici, Daco,el  jove bioleg naturalista  empordanès,  especialista  en  dracs.

 Jove  , afable,  molt  documentat  i  amb  una  empatia  natural  capaç  de  transmetre allò  que sap  a  consciència  i  estima.

Han  estat  unes  hores  inoblidables; amb  senzillesa  ha  anat  desgranat belles  històries, llegendes , fets  científics que  han  captivat  la  nostra  atenció.

Una  exposició  molt  ben  elaborada , cada  explicació  tenia  el seu  perquè.

Amanida  amb  anècdotes  i  acudits  que  trencaven  voluntàriament  l’explicació  quan  es  podia  esdevenir  feixuga.

Em plau  expressar-vos  com  m’he  sentit  al  finalitzar  l’acte.

Com  un  rampell  ha  aparegut  a  la  meva  ment  un  article  de J.M Espinàs   que  fa  molt  de  temps vaig  llegir    sobre  “La  felicitat “. La  recerca  que  tots  els  humans  fem  per  trobar-la. M’adreço  al  final  de l’article amb  la  breu  història  hindú on  conclau  la  reflexió.  “Un  dia  nedant  en  l’oceà ,  un  jove  peixet  que  anava  perdut va trobar  un  peix   molt  vell i  li  preguntà: Perdoni,  senyor: em  podria  dir per  on  he  d’anar per  arribar  a  l’oceà? Pobre  peixet, ja  hi  era  i  no  ho  sabia. Amb  la  felicitat ens  passa  el  mateix.”

 Per  això vull acabar  dient-vos   que  després d’aquesta  magnífic  acte, he  sentit  que  avui  en  aquest  moment  havia  trobat la  felicitat.

Vull agrair  al  Daco,a la  Francina  i a  la  Dolors  que  gràcies  a  la  seva  generositat  hem  pogut  gaudit d’aquest  acte