dissabte, 28 de maig del 2011

Passejada per Vic








Descobriment  d’una  ciutat  nova

Avui  després  de  molts  anys,  em  trobo  novament  , a  Vic ,aquesta  vegada  amb  diferent  companyia, envoltada  de  les  meves  companyes   amants  i  admiradores de  Maria  Àngels  Anglada ,formem  un  grup  força  nombrós,amb  una  sola  fita:Una  llarga  passejada  tot  recordant  l’esperit  i  l’obra  de Maria  Àngels  Anglada.

La  nostra guia  semblava  tocada  per  la vareta  de  la  imaginació  i el record  i ens  transportava  al  món  de  la  seva  infantesa.

Mica  en  mica  vam  anar  assaborint  la  bellesa  de  cada  indret , tot  semblava  diferent , la  plaça, la  casa  on  va viure, la  paret  de l’eura ,  el  balcó  on  trenava  els  seus  somnis...

Maria  Àngels  estava   amb  nosaltres  ,la   seva  poesia  la  seva  veu  i  el  seus  pensaments ens  acompanyaven .
El testimoni  de  la  gent  que  la  coneixia , i  la  presència  de  la  seva  germana  va  dignificar  a  la  gran  escriptora,  com  una  persona  entranyable, estimada  per tothom .

Vic ,  lluïa  com mai, un   sol  resplendent  coronava  amb  un  aura  daurada  tota  la  ciutat .

“Sempre més , a  qualsevol  ciutat com  un  rostre estimat  des de les meves  arrels  de la vida, crida  al  meu  cor  com  una  paret anònima  ,  mentre  dugui  cabells  d’eura”.Maria Àngels  Anglada .


dilluns, 16 de maig del 2011

Obre a l’atzar un embolcall



Vull preparar  un a capseta que  serveixi  d’embolcall i testimoni  d’uns  fets  ja  passats: “Una  guia  de  París,  un  clauer  amb  la  torre  Eiffel i una  il·lustració  d’una  imatge  grega  ; i quan  l’obri , passats  uns  anys,  em    porti  al  viatge   quiet ,  d’una  visió  il·luminada pels  records  d’aquest  instant.
El  tren  lliscava  suaument ,destí  Barcelona  París,  un llarg viatge escollit  lliurament  per  poder  gaudir  mútuament  de la  companyia.
Imatges  ràpides de  colors  i  paisatges, zones  arbrades  ,tonalitats  de verds, arbres  majestuosos, matolls  daurats  de    ginesta ,  visió  maragda  del  mar,   reguitzell  de  tapissos  vermells  de roselles  donaven  llum   i  color , cel  blau  amb  petits  pessics  de  núvols  de  cotó  blanc.
Davant  visió  tendra  de  la  meva  filla  i  néta.
Converses tranquil·les,  projectes ,il·lusions  espurnes  d’ametista  i  d’or  lluent  traspassaven  l’ambient.
En  aquest  moment em  vaig  espolsar totes  les  recances  que  m’impedien  poder  gaudir  plenament d’aquest  viatge  ofert tan  generosament; la  por  i  l’egoisme d’entorpir  el  seu  camí ple  de  feina  i  problemes.
Vaig  aconseguir barrar   l’entrada a  la  llum  negra  del  pessimisme.
Vuit  hores  de  viatge  passades  amb  la immediatesa   d’un  instant  ric  amb guspires d’amor  foc  ,llum  i  d’alegria



dimarts, 3 de maig del 2011

Simbolisme del llorer

La ruta   Maria Àngels  Ànglada  - Verdaguer  ens  endinsa  en  els  últims esglaons  de  la  vida  de  Mossèn Cinto.És  així com  una  petita  mostra de  la  seva  gran  sensibilitat  queda  reflectida en  les  paraules que va  dir quan  se n'anà    de  la  casa rectoral  de  Vinyoles.
"Recomanant amb molta  insistència que  no  deixessin morir  el  seu  llorer ,  que  ell  havia  plantat. "
Aquest  motiu   m'ha  portar  a  esbrinar  alguns  trets  fonamentals  d'aquest   arbre.





El llorer o llor  és un arbre perennifoli diòtic, únic representat europeu de la família de les lauràcies


Simbologia


Segons la mitologia grega, quan el déu Apol·lo, bojament enamorat de Dafne, va veure que Dafne es convertia en un llorer, va prometre que la corona de llorer seria el símbol de triomf i així tothom la recordaria eternament. A l'antiguitat i l'edat mitjana s'utilitzava aquesta planta per coronar als poetes (el déu Apol·lo  portava una corona similar), els artistes i els savis, tradició que té origen el els triomfs romans, on es coronava coronava els generals victoriosos en la seva entrada a la ciutat. Als estudiants que superaven les proves de retòrica se'ls donava una branca de llorer i d'aquí deu derivar el fet d'anomenar-los baccalaureatus (batxiller).
Des d'un punt de vista simbòlic existia la creença que aquest arbre no podia ser abatut pels rajos, per la qual cosa alguns romans a casa seva tenien unes branques en el moment de la tempesta per no ser atrapats en una descàrrega elèctrica. Ha estat un símbol en triomfs artístics,militars, universitaris i esportius.

Curiositats

És tradició portar les seves branques el diumenge de  Rams a beneir, per commemorar l'entrada de Jesús a Jerusalem.
Les seves fulles s'utilitzen per condimentar el menjar.
El llorer és una planta molt utilitzada en medicina, es reconeguda les seves propietats com a digestiu i estomacal .



Un ram de gessamins




Cançó a  l'amor  que  la  Glauca  sentia  per  Léukion

Autor: BIR DEMET YASEMEN
Música:JHON BERBERIAN
Lletra MARIA DEL  MAR  BONET