El meu poble
Us vull parlar del poble on vaig néixer i porto molt endins , i encara avui quan albiro el campanar un neguit em fa arrupir el cor d’alegria.
Les Borges Blanques capital de les Garrigues, és una petita ciutat de la Plana de Lleida.
Limita al Nord amb la plana d’ Urgell. Del balcó estant que envolta el campanar de l’església la visió d’aquesta Plana és magnífica , geometria perfecte de camps sembrats, arbres fruiters; préssecs, pomes, peres, que omplen l’aire de dolçors quan maduren i vius colors,verds , marrons vermells...
A l’ Est el canal d’Urgell , una cinta d’aigua tranquil·la ,protegida per arbres que l’escolten i acompanyen, va fent camí,donant vida i riquesa tot dibuixant racons serens i romàntics.
Al Sud paratges de secà, esbarzers posats sobre el paisatge, conreus d’ ametllers i d’oliveres,que enlluernen amb la llum del sol,que mostren ufanoses el fruit que donarà el millor oli del món.
A l’Oest la Conca de Barberà serrals boteruts, mines de pedra , necessàries per la construcció d’ espones i les típiques cabanes de volta de les Garrigues, terres de vinyes i bon vi.Ara, no puc deixar d’esmentar a grans trets els llocs mes emblemàtics d’aquesta ciutat.
Començarem per l’església neoclàssica amb el seu campanar protector i vigilant.
Tot baixant ens trobarem amb la plaça Major ,amplies porxades l’envolten als dos costats, cases senyorials de la Renaixença, plenes d’història i fil de somnis i records... Seu del gran Mercadal , botigues de tota la vida on s’hi pot trobar tot allò que hom necessita, pageses oferint la millor fruita , verdura acabada de collir,omplen l’espai de flaires saborosos; sense deixar de banda el forn. Encara ara em sembla sentir l’aroma del pa petit i les coques de recapte.
Si ens endinsem al poble podem conèixer el barri antic, carrers nets i polits
I al vell mig de la ciutat el Passeig del Terrall. On s’hi troben les dues basses amb signes ànecs , oques , i una gran zona de variada vegetació i arbres i la premsa d’oli com les d’abans, a títol de monument de la pagesia.
Als afores de les Borges al peu de la carretera de Lleida s’ha obert un parc temàtic de l’oli, i un museu etnogràfic en una masia vuitcentista.
Tot embolcallat a l’estiu per un sol viu i resplendent, un cel esclarissat ,on estols d'orenetes,d’estornells i calàndries el creuen ; un vent poètic de marinada, i un olor a terra eixuta i la polseguera dels grans batuts.
I a l’hivern, fred viu,i boira gebrada que ens embolcalla i ens fa sentir immersos en un món màgic i íntim.
