El meu poble

 El   meu  poble

Us  vull  parlar  del  poble on  vaig  néixer  i  porto  molt  endins  , i  encara  avui quan  albiro  el  campanar  un  neguit  em  fa  arrupir  el  cor  d’alegria.

Les  Borges  Blanques capital  de les Garrigues, és  una   petita  ciutat  de  la  Plana  de  Lleida.

Limita  al  Nord  amb  la   plana  d’ Urgell. Del balcó estant  que  envolta    el  campanar de l’església la visió d’aquesta  Plana és  magnífica , geometria  perfecte  de  camps  sembrats, arbres fruiters; préssecs,  pomes,  peres, que  omplen  l’aire de  dolçors  quan  maduren i vius  colors,verds , marrons  vermells...

A l’ Est el  canal  d’Urgell , una  cinta  d’aigua  tranquil·la ,protegida  per  arbres que  l’escolten  i  acompanyen, va  fent  camí,donant  vida  i  riquesa  tot  dibuixant racons  serens  i  romàntics.

Al  Sud  paratges  de  secà, esbarzers posats  sobre  el paisatge, conreus  d’ ametllers i d’oliveres,que  enlluernen  amb  la  llum  del  sol,que  mostren  ufanoses  el  fruit   que  donarà   el  millor  oli  del  món.

A l’Oest la  Conca  de  Barberà serrals  boteruts,  mines de pedra , necessàries per  la  construcció d’ espones  i  les típiques  cabanes de  volta de  les Garrigues, terres  de vinyes  i  bon  vi.

Ara,  no  puc  deixar d’esmentar  a grans  trets els  llocs  mes  emblemàtics  d’aquesta  ciutat.

Començarem  per  l’església  neoclàssica amb  el  seu  campanar  protector  i vigilant.

Tot  baixant  ens  trobarem  amb  la   plaça  Major ,amplies porxades  l’envolten  als  dos  costats, cases  senyorials  de  la  Renaixença, plenes  d’història  i fil  de somnis i  records... Seu  del  gran  Mercadal , botigues  de tota  la vida  on  s’hi  pot  trobar  tot allò que  hom   necessita, pageses  oferint  la  millor  fruita , verdura  acabada  de collir,omplen  l’espai  de  flaires   saborosos; sense  deixar  de banda  el  forn. Encara  ara  em  sembla  sentir l’aroma   del  pa  petit  i  les coques de recapte.

Si  ens  endinsem  al  poble  podem  conèixer  el  barri  antic, carrers  nets  i  polits

I  al  vell mig  de la ciutat el  Passeig  del  Terrall. On  s’hi   troben  les  dues  basses  amb  signes  ànecs , oques  , i  una  gran  zona  de variada  vegetació  i  arbres  i  la premsa  d’oli com  les d’abans, a títol  de  monument  de la pagesia.

Als  afores  de les  Borges al  peu de  la  carretera de  Lleida s’ha  obert  un   parc  temàtic  de l’oli, i  un  museu etnogràfic  en  una  masia  vuitcentista.

Tot embolcallat  a  l’estiu per  un  sol  viu  i  resplendent, un cel  esclarissat ,on  estols  d'orenetes,d’estornells  i  calàndries  el  creuen ; un vent  poètic  de  marinada, i  un  olor  a terra  eixuta   i  la  polseguera  dels  grans  batuts.

I  a  l’hivern, fred viu,i boira  gebrada que  ens  embolcalla i  ens  fa  sentir  immersos en  un  món  màgic i  íntim.