Carnet d’Aram Alèxia
Però tement perdre-ho tot si vull ser exhaustiu, com els ulls massa febles per resistir la mirada del sol, diré poques coses i en passaré moltes en silenci.
GRIGOR DE NAREK
Reflexió
Solament a l’abric d’un silenci profund s’aconsegueix fugir de la por assoladora de la pèrdua.
La vida ens porta a situacions difícils, que potencien la por que ens fa febles:
La malaltia, el treball, la família. La pèrdua irreversible de qualsevol d’ells, col·lapsen els nostres sentiments.
E l silenci és l’escut que protegeix el fil prim de l’esperança, com el ble d’una llàntia que tremolosament s’apaga sinó és posa a l’esguard
Unes reflexions molt interessants. Sovint el solenci ens porta al món interior on podem trobar la pau.
ResponEliminaRaimunda,les merles canten molt bé.
ResponElimina