Viatge amb tren

Sempre  m’ha  agradat  el  bullici  de  les  estacions;  l’anar  i  venir  de  la  gent;  joves  ,grans  ,nens , alguns  carregats  amb grans  maletes, altres  alleugerits  de  equipatge , ràpids  travessant  segurs  l’andana   fins  arribar  just  davant  del  tren  que  els  portaria  al  seu  destí...

Però  el  dia  que  vaig  anar-me’n  de  la  ciutat  tenia   el  cor  massa  oprimit  per  delectar-me  amb  l’observació  de tota  la  gent que  passava  pel  meu  costat.

Així  i  tot    la imatge  d’una  parella d‘enamorats va  captar  el  meu  miratge:

Ella  cabells   de  color  de mel  enrinxolats amb  una  cinta  vermella que  els  recollia  i  deixava  veure  la  seva  cara de  deessa grega. Ell alt  i  ben  plantat amb  una  mirada  dolça  que  s’omplia  a  vessar  d’ella; abraçats  tendrament, el  món  continuava  girant  al  seu  voltant. Atents  al  rellotge,  comptant  els  minuts  que  restaven  per  estar  junts. El noi  puja  al tren s’emporta  amb  ell la  visió  de  la  noia   enamorada   i  el  record  del  dies  viscuts. Arribaria   a  bon  port  el  seu  amor?...Interiorment,  j  vaig  decidir  que  sí.

El  brogit  de  l’arribada  del  tren  que  feia  puntualment  l’entrada,  va  trencar el  fil  dels  meus  pensament. 
 Vaig  pujar;  l’interior  funcional  i  minimalista,la seva aparença res  a veure amb  els  trens   regionals:  La  rapidesa  i  el  confort el  seu  lema.

Els  passatgers    la  majoria  amb  ordinadors  portàtils    i  telèfons  mòbils  , submergits  amb  el  seu  món, pràcticament  la  salutació  d’entrada  era  l’únic intercanvi  de  paraules  que  es  dirigien.

Un  viatge  de tres  hores  es va  convertir  amb  una. Aquesta  rapidesa  per  a  mi  era  necessària  m’urgia  arribar  a  l’hospital   on   la meva   tieta estava   ingressada. 

A la tornada  més  tranquil·la  vaig  agafar  un  tren  regional. Abstreta  en  els  meus  pensaments , tranquil·la  perquè  l’ensurt  de  la  tieta  no  era  important.  Vaig  seure  al  costant  de  la   finestra , gaudint  del  paisatge;  poblets  que  anaven  desfilant ,  la  majoria  d’estacions  buides; simetria  de les terres, la  visió  blanca  del  ametllers, files  d’oliveres, tirallonga  de sembrats tendres, la figura  llunyana  d’un  pagès llaurant  la terra, colles  d’homes  que    asseguts dalt  del  seu  tractor tornaven  de  la  feina .

Terra  bíblica de  les  Garrigues  de  color  d’ocre de  similitud a  la  terra  porpra de  l’Armènia