Avui després de molts anys, em trobo novament , a Vic ,aquesta vegada amb diferent companyia, envoltada de les meves companyes amants i admiradores de Maria Àngels Anglada ,formem un grup força nombrós,amb una sola fita:Una llarga passejada tot recordant l’esperit i l’obra de Maria Àngels Anglada.
La nostra guia semblava tocada per la vareta de la imaginació i el record i ens transportava al món de la seva infantesa.
Mica en mica vam anar assaborint la bellesa de cada indret , tot semblava diferent , la plaça, la casa on va viure, la paret de l’eura , el balcó on trenava els seus somnis...
Maria Àngels estava amb nosaltres ,la seva poesia la seva veu i el seus pensaments ens acompanyaven .
El testimoni de la gent que la coneixia , i la presència de la seva germana va dignificar a la gran escriptora, com una persona entranyable, estimada per tothom .
Vic , lluïa com mai, un sol resplendent coronava amb un aura daurada tota la ciutat .
“Sempre més , a qualsevol ciutat com un rostre estimat des de les meves arrels de la vida, crida al meu cor com una paret anònima , mentre dugui cabells d’eura”.Maria Àngels Anglada .