La tieta Roser
Com cada dissabte em dirigeixo a la Residència ubicada al barri de Sant Gervasi, una torre rodejada d’un frondós jardí ple d’arbres i flors que li donen un caire alegre i a la vegada acollidor ,on des de fa 3 anys està ingressada la tieta Roser, la malaltia i la bellesa ens va obligar a portar-la aquí.
Avui és el seu aniversari, fa 97anys.
He passat per la floristeria per comprar-li un bonic ram de flors. Aquest ha estat el motiu del meu retard.
Asseguda a la sala envoltada de les seves companyes, lluïa arreglada i curosament pentinada, esperava impacient la meva arribada
- mol enfadada em diu- Com és que encara no ha vingut el Manel a podar els arbres? Estic cansada de veure dia rere dia que és un irresponsable.
Quan he sortit al jardí l’ànima m’ha caigut als peus!
Roses pansides, penjant dels rosers, fulles engroguides per terra, tot un espectacle de decidia i deixadesa, si demà no ve, no cal que torni més.
En un racó de la seva memòria com si d’un retaule vivent es tractes visionava el seu jardí ple d’harmonia i color.
La tieta submergida en el seu món no és conscient d’on està i creu que és casa seva i com sempre ha de tenir cura de tot.
Malgrat que la seva inconsciència em dol, penso que potser és millor que sigui així, doncs crec que aquest neguit l’ajuda a viure...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pels vostres comentaris.Una abraçada,