dimarts, 7 de juny del 2011
La Música
La música i la poesia van fer sobreviure a la Glauca i a la Maria Àngels Anglada. Dediquem aquesta cançó a totes dues.
dissabte, 28 de maig del 2011
Passejada per Vic
Descobriment d’una ciutat nova
Avui després de molts anys, em trobo novament , a Vic ,aquesta vegada amb diferent companyia, envoltada de les meves companyes amants i admiradores de Maria Àngels Anglada ,formem un grup força nombrós,amb una sola fita:Una llarga passejada tot recordant l’esperit i l’obra de Maria Àngels Anglada.
La nostra guia semblava tocada per la vareta de la imaginació i el record i ens transportava al món de la seva infantesa.
Mica en mica vam anar assaborint la bellesa de cada indret , tot semblava diferent , la plaça, la casa on va viure, la paret de l’eura , el balcó on trenava els seus somnis...
Maria Àngels estava amb nosaltres ,la seva poesia la seva veu i el seus pensaments ens acompanyaven .
El testimoni de la gent que la coneixia , i la presència de la seva germana va dignificar a la gran escriptora, com una persona entranyable, estimada per tothom .
Vic , lluïa com mai, un sol resplendent coronava amb un aura daurada tota la ciutat .
“Sempre més , a qualsevol ciutat com un rostre estimat des de les meves arrels de la vida, crida al meu cor com una paret anònima , mentre dugui cabells d’eura”.Maria Àngels Anglada .
dilluns, 16 de maig del 2011
Obre a l’atzar un embolcall
Vull preparar un a capseta que serveixi d’embolcall i testimoni d’uns fets ja passats: “Una guia de París, un clauer amb la torre Eiffel i una il·lustració d’una imatge grega ; i quan l’obri , passats uns anys, em porti al viatge quiet , d’una visió il·luminada pels records d’aquest instant.El tren lliscava suaument ,destí Barcelona París, un llarg viatge escollit lliurament per poder gaudir mútuament de la companyia.
Imatges ràpides de colors i paisatges, zones arbrades ,tonalitats de verds, arbres majestuosos, matolls daurats de ginesta , visió maragda del mar, reguitzell de tapissos vermells de roselles donaven llum i color , cel blau amb petits pessics de núvols de cotó blanc.
Davant visió tendra de la meva filla i néta.
Converses tranquil·les, projectes ,il·lusions espurnes d’ametista i d’or lluent traspassaven l’ambient.
En aquest moment em vaig espolsar totes les recances que m’impedien poder gaudir plenament d’aquest viatge ofert tan generosament; la por i l’egoisme d’entorpir el seu camí ple de feina i problemes.
Vaig aconseguir barrar l’entrada a la llum negra del pessimisme.
Vuit hores de viatge passades amb la immediatesa d’un instant ric amb guspires d’amor foc ,llum i d’alegria
Vuit hores de viatge passades amb la immediatesa d’un instant ric amb guspires d’amor foc ,llum i d’alegria
dimarts, 3 de maig del 2011
Simbolisme del llorer
La ruta Maria Àngels Ànglada - Verdaguer ens endinsa en els últims esglaons de la vida de Mossèn Cinto.És així com una petita mostra de la seva gran sensibilitat queda reflectida en les paraules que va dir quan se n'anà de la casa rectoral de Vinyoles.
Segons la mitologia grega, quan el déu Apol·lo, bojament enamorat de Dafne, va veure que Dafne es convertia en un llorer, va prometre que la corona de llorer seria el símbol de triomf i així tothom la recordaria eternament. A l'antiguitat i l'edat mitjana s'utilitzava aquesta planta per coronar als poetes (el déu Apol·lo portava una corona similar), els artistes i els savis, tradició que té origen el els triomfs romans, on es coronava coronava els generals victoriosos en la seva entrada a la ciutat. Als estudiants que superaven les proves de retòrica se'ls donava una branca de llorer i d'aquí deu derivar el fet d'anomenar-los baccalaureatus (batxiller).
"Recomanant amb molta insistència que no deixessin morir el seu llorer , que ell havia plantat. "
Aquest motiu m'ha portar a esbrinar alguns trets fonamentals d'aquest arbre.
El llorer o llor és un arbre perennifoli diòtic, únic representat europeu de la família de les lauràcies
Simbologia
Segons la mitologia grega, quan el déu Apol·lo, bojament enamorat de Dafne, va veure que Dafne es convertia en un llorer, va prometre que la corona de llorer seria el símbol de triomf i així tothom la recordaria eternament. A l'antiguitat i l'edat mitjana s'utilitzava aquesta planta per coronar als poetes (el déu Apol·lo portava una corona similar), els artistes i els savis, tradició que té origen el els triomfs romans, on es coronava coronava els generals victoriosos en la seva entrada a la ciutat. Als estudiants que superaven les proves de retòrica se'ls donava una branca de llorer i d'aquí deu derivar el fet d'anomenar-los baccalaureatus (batxiller).Des d'un punt de vista simbòlic existia la creença que aquest arbre no podia ser abatut pels rajos, per la qual cosa alguns romans a casa seva tenien unes branques en el moment de la tempesta per no ser atrapats en una descàrrega elèctrica. Ha estat un símbol en triomfs artístics,militars, universitaris i esportius.
Curiositats
És tradició portar les seves branques el diumenge de Rams a beneir, per commemorar l'entrada de Jesús a Jerusalem.
Les seves fulles s'utilitzen per condimentar el menjar.
El llorer és una planta molt utilitzada en medicina, es reconeguda les seves propietats com a digestiu i estomacal .
Un ram de gessamins
Cançó a l'amor que la Glauca sentia per Léukion
Autor: BIR DEMET YASEMEN
Música:JHON BERBERIAN
Lletra MARIA DEL MAR BONET
dimecres, 13 d’abril del 2011
Daco
Avui com a cloenda de les activitats realitzades al voltant de l’obra de Maria Àngels Anglada, hem tingut el plaer de conèixer personalment a un dels personatges que creiem fictici, Daco,el jove bioleg naturalista empordanès, especialista en dracs.
Jove , afable, molt documentat i amb una empatia natural capaç de transmetre allò que sap a consciència i estima.
Han estat unes hores inoblidables; amb senzillesa ha anat desgranat belles històries, llegendes , fets científics que han captivat la nostra atenció.
Una exposició molt ben elaborada , cada explicació tenia el seu perquè.
Amanida amb anècdotes i acudits que trencaven voluntàriament l’explicació quan es podia esdevenir feixuga.
Em plau expressar-vos com m’he sentit al finalitzar l’acte.
Com un rampell ha aparegut a la meva ment un article de J.M Espinàs que fa molt de temps vaig llegir sobre “La felicitat “. La recerca que tots els humans fem per trobar-la. M’adreço al final de l’article amb la breu història hindú on conclau la reflexió. “Un dia nedant en l’oceà , un jove peixet que anava perdut va trobar un peix molt vell i li preguntà: Perdoni, senyor: em podria dir per on he d’anar per arribar a l’oceà? Pobre peixet, ja hi era i no ho sabia. Amb la felicitat ens passa el mateix.”
Per això vull acabar dient-vos que després d’aquesta magnífic acte, he sentit que avui en aquest moment havia trobat la felicitat.
Vull agrair al Daco,a la Francina i a la Dolors que gràcies a la seva generositat hem pogut gaudit d’aquest acte
dijous, 7 d’abril del 2011
Protectores de les dones embarassades
Gairebé seguin sempre e l fil de la història, busquem pareral.lismes que poden succeir en situacions d’aquella època amb la nostra i és així com,sempre alguna de nosaltres enriqueix el text aportant documentació suplementària.
És el cas d’aquest fragment :
“Càrmides , d’ençà que sabia el meu estat , es mostrava ple de delicadesa amb mi i quasi em marejava amb les seves excessives atencions . I això que no li havia dit res fins que ja érem a les envistes de Creta. Però jo volia fer-lo de totes passades, i pensava que Llítia protegiria el nostre infant."
Lítia deessa protectora de les dones embarassades Grècia .
La Mare de Deu de la Cinta Tortosa .
Per gentilesa de l’Enrica podem mostra la capsa on la seva família tenia guardades les cintes quan en el seu moment van demanar la protecció a Verge per a les dones embarassades de la família
FOTOGRAFIA: LAURA TROVO
dimarts, 5 d’abril del 2011
SANDÀLIES D'ESCUMA MMAA
He gaudit plenament de la lectura de Sandàlies d'Escuma.
M'he sentit immersa en un món màgic de bellesa, poesia i saviesa.
Les conclusions que hem anat esbrinant al llarg de l'obra de la mà de la Dolors, són sàvies lliçons de vida, intemporals, aplicables a qualsevol època i temps, amb els matisos que cadascuna comporta.
Potser la que més m'ha colpit es la que ens parla de quina manera podem viure i sobreviure, davant una situació extrema: Dolor, pèrdua, malaltia ,desengany.Puc expresar-me en primera persona ,quan les situacions durissimes han tocat a la meva porta.
He posat en pràctica, sense jo saber-ho, la defensa del escurçó, tornar-me una bola dura on llisquin els moments massa durs, d'aquesta manera el dolor és més fàcil de soportar i aprens a viure i sobreviure amb la visualització dels bons records i mantenint l'esguard de tot allò que es positiu
dimecres, 30 de març del 2011
SANDÀLIES D'ESCUMA MMAA
Artà
El cervell té ressorts que a vegades interactuen i de sobte fan sortit d’una manera inesperada situacions i records que semblaven guardats en el lloc més amagat de la memòria.
Així és com sense ni pensar-ho va sorgir el nom d’Artà.
El poble que vaig conèixer fa cinquanta anys en el nostre viatge de noces a Mallorca.
Sortin de la Mallorca glamorosa i cosmopolita vam agafar la carretera que ens duria a Artà. Durant el curt trajecte gaudíem del paisatge, i la conversa...
Alzines, ametllers i més d’una figuera mostrava ufana la seva planta.
Un cop arribats vam aparcar el cotxe davant de la casa de la tia Bàrbara; la porta oberta com era costum; vam entrar i fer la salutació habitual, Ave Maria!, tot seguit va aparèixer la tia Bàrbara,alta amb una magnificència natural , seria i acollidora a la vegada.
Era molt aviat així que vam decidir donar una volta pel poble fins a l'hora de dinar.
De la mà del meu marit, en aquelles moments dolços de l’amor novell, ens vam endinsar pels carrerons estrets , nets i polits, cases senzilles algunes conservaven l’estructura medieval; cases senyorials dels antics terratenents o dels que s'enriquien a les amèriques , la gran església gòtica a la part més alta d’Artà on s'albira tot el poble, inclús el mar amb el seu blau maragda lluminós. Llocs entranyables que de petit eren l’esguard dels seus jocs de les seves baralles , de les seves primers xerrades d’adolescent amb les noietes...
Va ser una passejada llarga curulla de records que encenien espurnes d’alegria al seus ulls.
Ja era l’hora de dinar els cosins van preparar un saborós àpat per agrupar-nos a tots; en una eixida, el lloc més fresc de la casa plena de flors i plantes que omplien de bellesa i encant l’espai.
Al final del saborós dinar , va aparèixer l'amiga i veïna de porta a porta , companya de jocs i confidències, amb una gran ensaïmada acabada de fer, tendra olorosa , empolsada de sucre blanc com una mantellina de núvia. Tots plegats gaudíem de la companyia , records rialles i felicitat.
A l’hora baixa , vam visitar la fàbrica de cistelles, senalles , barrets, filigranes de palma teixides amb art, per a mi una mostra de cadascuna.
Després el taller de marbrista, de l’altre cosí, ple de figures de marbre, morters i altres estris, aquesta vegada per al nostre aixovar un morter de marbre.
Va arribar la nit calia tornar a Mallorca on teníem compromesa l’estada per quinze dies.
Ens van fer prometre que després d’aquests dies allargaríem la nostra estada a les illes quinze dies més ,i ens tindríem preparada una caseta de pescadors a Cala Ratjada a vora el mar. Una oferta temptadora , i vam fer mans i mànigues per acceptar-la.
Un sorprenent viatge meravellós, el més feliç de la meva vida
dijous, 24 de març del 2011
SANDÀLIES D'ESCUMA MMAA
...El sol resplandia damunt les branques més altes del roure, mentre ocells invisibles no paraven de cantar.
diumenge, 20 de març del 2011
SANDÀLIES D'ESCUMA MMAA
La biblioteca d'Alexandria avui
Dins el marc d'un projecte conjunt de la UNESCO i Egipte, la biblioteca del món mediterrani va ser construïda damunt les ruïnes de l'antic edifici Ptolemaic. Havia de poder acollir prop de 5 000 000 de volums.
Després que el president Hosni Mubarak posà la primera pedra de l'edifici, el 26 de juny de 1988, es va convocar un concurs mundial el setembre del mateix any per permetre als estats del món que proposessin projectes. Hi varen participar 400 arquitectes de més de 77 països. El jurat va triar d’entre els més grans arquitectes i bibliotecaris d'Alemanya, Suïssa, Itàlia, França, Anglaterra, els Estats Units, Mèxic, el Japó, l'Índia i Egipte. El guanyador del primer premi, de 600 000 dòlars, va ser l'estudi de l'arquitecte noruec Snohetta. La firma Snohetta/Hamza signà el contracte relatiu a la concepció i a la supervisió de l'execució del projecte l'octubre de 1993.
Poc temps després de l'obertura al públic, la nova Biblioteca Alexandrina va ser inaugurada pel president de la República Àrab d'Egipte el 16 d'octubre de 2002.
D'una bellesa arquitectònica atraient i d'una funcionalitat òptima, l'edifici, situat a la vora de la mar, té la forma d'un llarg cilindre de 160 metres de diàmetre, tallat en biaix. Des de l'exterior és un immens semicercle que s'eleva del terra, homenatge a, el déu Sol. La inclinació del sostre permet als nivells superiors de la biblioteca beneficiar-se de la il·luminació natural i d'atenuar els efectes de les ombres. Més profundament, els arquitectes no conceberen la biblioteca, estrictament, com un símbol solar, sinó que reconeixen que pretén ser una imatge de radiació i d'obertura i no un lloc tancat o reservat. Vista de dalt, efectivament, la seva forma circular recorda la imatge del sol (els jeroglífics el representen generalment com un simple disc). Aquest simbolisme solar s'accentua encara més per la voluntat de relligar-se amb la saviesa de la biblioteca antiga i, d'altra banda, de contribuir a l'entesa entre els pobles i la construcció de la pau. És aquesta idea la que expressen els murs de granit dins la seva materialitat: hi ha gravades totes les escriptures conegudes del món, des de l'àrab a la xinesa, passant pels caràcters ciríl·lics, hebreus, llatins... La nova Biblioteca Alexandrina es presenta així com el nou temple del saber universal, i el darrer gran monument de l'era no-virtual.
SANDÀLIES D'ESCUMA MMAA
Un somni
Vagava per aquella plaça immensa, on semblava que el temps s’hagués aturat.
Gent de totes les edats gaudien del sol primaveral i alguns entre ells conversaven.
Era una situació insòlita per la tranquil·litat i bonhomia que es respirava.
Jo em sentia immersa com si fos un personatge que no pertanyia en aquell entorn, em sentia com un espectador que tracta de capturar golut les imatges que se li oferien gratuïtament.
Per un instant la visió d’aquell gran edifici em va pertorbar i vaig sentir la necessitat d’apropar-me per intentar reconeixer-lo era tal la seva magnificència ...
Com un Santuari envoltat de jardins magnífics, pollancres esvelts, saules i altres especies d’arbres vorejaven el camí, fins i tot en un indret especial un petit zoològic amb vistosos animals que atreien la vista dels vianants . Travessava embaladida els diferents camins fins arribar a la porta principal on s’albiraven unes grans sales amb taules plenes d’estudiosos, immersos en el seu treball,consultant els rotlles de papir, testimonis de tot el saber del món antic
Aqueta visió es la que em va ajudar a esbrinar el lloc on em trobava.
Dins la gran biblioteca d’Alexandria.
Jo amant de la filosofia i del pensament com podia estar allí sinó era per la vivència màgica d’un somni.
Vaig acceptar feliç aquesta possibilitat de poder fer aquest viatge en el temps en un lloc per a mi sempre prodigiós i anhelat.
El prodigi del coneixement de la història de la Humanitat al meu abast, llibres i obres de Grècia ,Pèrsia , de Palestina d’Africa.
Una frisança em va envair: Podia jo llegir algun d’aquests llibres? Em podria sadollar de la bellesa del seus escrits?
La Història del món, documents inèdits de savis com Arquímedes el més notable científic de l’antiguitat; d’Erastones l’autor d’una geografia i un mapa exacte del món conegut, d’Herofil que va arribar a la conclusió que la intel·ligència no està en el cor sinó en el cervell. Les conclusions de Plutarco on va saber transmetre l’incendi d’Alexandria .
En aquest punt vaig ser completament conscient que en aquest somni a vivia una història real i fantàstica que estava arribant al final..
Em vaig despertar, al meu costat El llibre obert Capítol VI. “ Les ombres” Semblava un somni tot el llarg viatge , els perills evitats, tota una etapa de la meva vida...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)