Artà
El cervell té ressorts que a vegades interactuen i de sobte fan sortit d’una manera inesperada situacions i records que semblaven guardats en el lloc més amagat de la memòria.
Així és com sense ni pensar-ho va sorgir el nom d’Artà.
El poble que vaig conèixer fa cinquanta anys en el nostre viatge de noces a Mallorca.
Sortin de la Mallorca glamorosa i cosmopolita vam agafar la carretera que ens duria a Artà. Durant el curt trajecte gaudíem del paisatge, i la conversa...
Alzines, ametllers i més d’una figuera mostrava ufana la seva planta.
Un cop arribats vam aparcar el cotxe davant de la casa de la tia Bàrbara; la porta oberta com era costum; vam entrar i fer la salutació habitual, Ave Maria!, tot seguit va aparèixer la tia Bàrbara,alta amb una magnificència natural , seria i acollidora a la vegada.
Era molt aviat així que vam decidir donar una volta pel poble fins a l'hora de dinar.
De la mà del meu marit, en aquelles moments dolços de l’amor novell, ens vam endinsar pels carrerons estrets , nets i polits, cases senzilles algunes conservaven l’estructura medieval; cases senyorials dels antics terratenents o dels que s'enriquien a les amèriques , la gran església gòtica a la part més alta d’Artà on s'albira tot el poble, inclús el mar amb el seu blau maragda lluminós. Llocs entranyables que de petit eren l’esguard dels seus jocs de les seves baralles , de les seves primers xerrades d’adolescent amb les noietes...
Va ser una passejada llarga curulla de records que encenien espurnes d’alegria al seus ulls.
Ja era l’hora de dinar els cosins van preparar un saborós àpat per agrupar-nos a tots; en una eixida, el lloc més fresc de la casa plena de flors i plantes que omplien de bellesa i encant l’espai.
Al final del saborós dinar , va aparèixer l'amiga i veïna de porta a porta , companya de jocs i confidències, amb una gran ensaïmada acabada de fer, tendra olorosa , empolsada de sucre blanc com una mantellina de núvia. Tots plegats gaudíem de la companyia , records rialles i felicitat.
A l’hora baixa , vam visitar la fàbrica de cistelles, senalles , barrets, filigranes de palma teixides amb art, per a mi una mostra de cadascuna.
Després el taller de marbrista, de l’altre cosí, ple de figures de marbre, morters i altres estris, aquesta vegada per al nostre aixovar un morter de marbre.
Va arribar la nit calia tornar a Mallorca on teníem compromesa l’estada per quinze dies.
Ens van fer prometre que després d’aquests dies allargaríem la nostra estada a les illes quinze dies més ,i ens tindríem preparada una caseta de pescadors a Cala Ratjada a vora el mar. Una oferta temptadora , i vam fer mans i mànigues per acceptar-la.
Un sorprenent viatge meravellós, el més feliç de la meva vida
Raimunda que bonic! El teu relat m'ha fet venir llàgrimes d'emoció als meus ulls ja una mica cansats. Per mí també va ser el viatge més feliç de la meva vida.
ResponElimina