El barri nou
Encara no feia dos mesos que havia arribat al Barri, però ja coneixia els indrets més anomenats .
El balcó donava a la gran avinguda, rodatge incansable de l’anar i venir dels cotxes; a banda i banda, els camins dels vianants a l’esguard de les fileres d’arbres, fidels anunciants del canvi d'estació; ara atapeïts de fulles, que cobreixen el passeig com una suau mantellina que deixa passar subtilment la llum del sol.
El gran centre comercial com esquer dels milers de compradors i curiosos que per allí passen .
La plaça de toros, ara en decadència
La plaça de toros, ara en decadència
Molt a prop quasi a tocar la silueta cònica de la gran torre, amb els guinyols de les llums vermelles i blaves a la nit; més enllà les quatre torres de la gran Basílica, que amb el seu somriure dolç i pragmàtic s'erigeix com el símbol cabdal de la ciutat
Al fons el terreny reservat al art i la música : el gran Teatre i l’Auditori.
Tot això envoltat amb l’olor salobre anunciant la proximitat del mar.
Petit món cosmopolita ple de vida i llum
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pels vostres comentaris.Una abraçada,