Imatges que deixem.
Era un dia de festa; la plaça plena de gent,llum , música i alegria.
L’ambient estava ple de màgia; embaladida em deixava portar per la imatge de felicitat que resplendia en totes les persones que gaudien de l’espectacle meravellós que els grup de dansaires amb les seves danses oferia al mig de l’escenari. La festa s’allargava així que com s’atansava l’hora de tornar a casa , em vaig acomiadar de l’amiga que tenia més a prop i vaig sortir com un llampec.
Girant la vista , vaig donar l’última llambregada a la plaça; bullici, llum i música.
De pressa em vaig anar allunyant , el camí s’anava tornant més solitari i fosc.
No mirava pas cap el fons del camí, la solitud i una boira espessa com una capa embolcallava el camí; les llums esmorteïdes,les cases fosques tothom estava a la festa.
Una por irracional m’anava envaint; els arbres prenien figures fantasmals, fins i tot em semblava sentir veus i passos que em seguien, cada vegada corria i corria més , notava que em faltava l’alè. Una mà em va agafar per la cintura, un esglai va recórrer el meu cos. Era un noi de la colla, - no corris tant, jo he vingut perquè després vull tornar al ball, va! anem junts
De la joia a la por, així anem de vegades per la vida. M'ha agradat molt.
ResponEliminaMolt bonic Raimunda i emocionant uf!
ResponElimina