Dediquem aquesta cançó a l'amor que la Glauca sentia per Léukión
BIR DEMET YASEMEN ( un ram de gessamins)
No s'ha mort el desig, el desig que sent per tu
Nos'ha mort el desig, el desig que sent per tu
No hi fa res plorar ,nohi fa res morir,
el desig és aquí, no s'acabarà així.
No hi fa res no plorar, no hi fa res morir,
el desig és més fort, fa tot sol el seu camí.
Per més que em lamenti, si el meu desig
ni sent ni veu ni espera,
per més que m'allunyi si el meu desig
surt de mi cridan-te.
No hi fa res no ploraar, no hi fa res no morir,
el desig és aquí, com el sol surt al matí.
Nohi fa res no plorar, nohi fa res morir,
el desig és tossut, va trenant el seu camí.
Per més que em lamenti, si el meu desig
ni sent ni veu ni espera,
Per més que m'allunyi, si el meu desig
surt de mi cridan-te.
No hi fa res no plorar, no hi fa res morir,
el desig és aquí, no s'acaba així.
No hi fa res no plorar, no hi fa res no morir,
el desig és més fort, fa tot sol el seu camí.
Música JOHN BERBERIAN
Lletra MARIA DEL MAR BONET
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pels vostres comentaris.Una abraçada,