SANDÀLIES D'ESCUMA MMAA

El  castell dels  Minairons

Asseguda  a  la  cadira  a l’hora  tranquil·la  de la  migdiada   l’Anna  intentava  fer  el  dibuix  del coixí de punt  de   creu  que  la seva  àvia  s’havia  entossudit   a ensenyar-li. -una  mica  cada  dia ,quan  acabi  l’estiu ,veuràs  quina  il·lusió que  et  farà   quan  el  vegis  acabat!

Però  l’Anna  pensava, avorrida  i  malhumorada  que  no  se’n  sortiria, les  seves mans  maldestres , el fil encartonat   de  tan  fer  i  desfer...

Li  va  caure  l’agulla  , no la  trobava, així  que  va  anar  a buscar  el  canó  d’agulles   que  l’àvia  tenia  endreçat . El va  obrir  i  de  sobte  totes les agulles  es van  escampar  per terra i una  corrua  d’essers  petitíssims  van  començar  a desfilar davant  de  la  seva  mirada  estorada ,disfressats  de colors  vermells  ,blaus  i  grocs  ,fent  una  gran  xerinola.. -estem  molt  contents  perquè  ens  has  obert  la  porta, que  vols  que  fem?..

-Què  fas? -  aquest  brodat  però  no  me’n  surto...

-Van  esclatar  a riure,  i  dit  i fet  van  acabar  el  bordat  amb  no  res.

Bocabadada   no  sabia  que  dir

- Vine  amb  nosaltres  coneixeràs el  nostre  palau  i  saludaràs  a  la Reina .

I tot  seguit  la  van  agafar  de  les mans i  van  travessar  el canut  de  les  agulles  .Quina  sorpresa ! uns  jardins  d’una  vegetació  exòtica  i  exuberant  envoltava  el  palau  d’or  que  s’albirava al  fons; una  gran  porta  d’ or  i  maragdes es  va  obrir  miraculosament;, una  llum  radiant  envoltava  tota  l’estança, mil  i mils  de petits  follets  els  rebien amb  alegria tot  dient  que  vols  que  fem? Ballant  danses   engrescadores,  i  tot  desfilant  per  les diferents  sales  del  palau ple  de figures  de marbre   que  parlaven,  flors  del  color  més  vius i  fragàncies  encisadores,  la  saludaven , cofres  plens de  joies,  collars,  braçalets cisellats amb or  , perles, maragdes, catifes  , damassos  fins  arribar  a  la  sala  real.

La  reina  asseguda  al  tro  real  d’or  marfil i  pedres  precioses  ,d’una  bellesa  extraordinària, somrient  l’acollia  i  també  li  feia  la  mateixa  pregunta  Que  vols  que  fem?.-L’Anna  va  respondre: vull tornar  a  casa.

Immediatament  es  va trobar   asseguda  al  costat  del  coixí. He  tingut  un  somni ?es preguntà, mirà  el  seu  entorn   amb frisança i veu  el  coixí que  romania  tranquil completament  acabat...